MARC TEÒRIC
Adolescència, sexisme i violència de gènere
Segons estudis aplicats, la violència de gènere és una repetició de la conducta que observen les persones en l'etapa de la infància i l'adolescència (Strauss i Yodanis 1996) afirmen que els joves que sofreixen constants càstigs tendeixen a repetir-los amb les seves parelles, ja que aquesta violència procedeix de famílies que són agressives, és a dir, que es transmet de generació en generació. Per evitar que es produeixin situacions d'aquest estil, l'autor aporta una sèrie d'idees per detenir aquest tipus de violències. En primer lloc, fa referència a establir vincles socials alternatius a la violència, en segon lloc el rebuig a qualsevol classe de violència especialment tractar aquest tema des de la infància, el tercer lloc és aconseguir un compromís global perquè aquesta violència no es torni a produir i per últim aconseguir i elaborar una sèrie d’eines perquè les persones puguin afrontar l'estrès que produeixen les situacions i que no es produeixi cap mena de violència.
En l'actualitat una de les causes més importants de l'existència de la violència de gènere és la legitimació de la inferioritat de la dona a l'hora de fer qualsevol tasca, i és que el sexisme és el culpable de mantenir aquestes diferències entre el sexe. Per superar aquest problema fa falta establir una relació d'igualtat, ja que està demostrat que el treball intergrupal entre sexes millora la relació entre ells. Un dels problemes de la societat actual és l'associació dels estereotips amb els sexes, en el cas dels homes els estereotips es troben associats per força, a la capacitat de desenvolupar qualsevol treball, la virilitat, masculinitat, etc., i és que a partir d'aquests estereotips és quan es generen els problemes, ja que a partir d'ells ocorre una divisió dels treballs que els nens van assimilant i es van sentint identificats amb diferents valors, sentiments, qualitats, gustos, etc.
A partir dels resultats obtinguts s'han pogut treure les següents conclusions:
En primer lloc les adolescents ja no se senten inferiors en els estudis com tradicionalment ocorria, i és que en l'actualitat les adolescents se sent iguals o superiors a l'hora d'estudiar, fer qualsevol classe de curs, etc., però un problema de l'actualitat relacionat amb aquest concepte és el sostre de vidre amb el qual es troben les dones, ja que reben la mateixa formació i fins i tot poden arribar a estar millor formades, però a l'hora d'accedir al mercat laboral tenen menys oportunitats. D'altra banda un altre concepte que ha canviat en l'actualitat és el temps que dediquen en les activitats, els homes dediquen més temps a estar a l'ordinador o en espais que no requereixin cap mena de comunicació verbal, mentre que les dones prefereixen fer més activitats de tipus prosocial, ja que elles valoren més aquestes activitats de manera moral. Un altre concepte és l'autoestima i la imatge corporal, i és que els adolescents es marquen una puntuació més alta a l'hora de l'autoestima i la imatge corporal, ressaltant la imatge i l'habilitat atlètica, mentre que les dones tradicionalment sempre s'han puntuat molt baix, i aquest declivi es produeix en l'adolescència, en l'etapa de la pubertat quan es produeixen els canvis físics, i per últim es tracta el concepte de l'autoestima i vulnerabilitat social, i és que els homes presenten una autoestima més alta i una vulnerabilitat més baixa a diferència de les dones que estan més pendents del feedback que produeixen elles en contextos socials, això es deu a l'assignació d'estereotips de la societat, on les dones són més dependents i els homes més independents.
També es van abastar altres conceptes més puntuals com les diferències a l'hora de construir l'autoestima, basades en com els homes se senten més identificats amb aspectes com l'atletisme, els esports, mentre que les dones en aspectes més sensibles i emocionals, també la manera d'afrontar els problemes, que mentre un sexe els confronta, l’altre està destinat a deprimir-se i buscar ajuda.
Violència de gènere
La paraula violència de gènere forma un binomi inseparable, i és que el gènere en l'actualitat presenta un estat de desigualtat entre sexes en qualsevol estructura. Són inseparables, ja que la violència és una forma d'establir aquesta separació i degradació que es produeix entre els dos gèneres. Per definir la violència de gènere, en primer lloc fa falta definir les psicopatologies que presenten els maltractadors, que es divideix en una conducta agressiva i irracional, ira, i una infància marcada per conductes agressives, generalment solen buscar una causa externa al fet del perquè van realitzar una acció.
Per explicar el tema de la violència de gènere fa falta remuntar-se a la història de l'agressor, ja que és una vida marcada d'agressions, i problemes familiars. Altres teòrics afirmen que el resultat d'aquestes agressions es deu a la legitimació històrica de l'home per sobre de la dona, i és que per aportacions com aquestes és que els homes són els destinats ser els agressors i les dones les agredides. S'han de tenir en compte factors biològics, ja que ni els homes neixen agressors ni les dones víctimes i és que els estereotips que prevalen actualment en l'estructura social produeix que hi hagin uns patrons de desigualtat social. Aquest problema de la violència de gènere es deu al context històric de la presència d'un patriarcat, és a dir, la dominació del més fort cap al més feble. El codi penal espanyol donava suport a això perquè en ell fa referència al fet que els homes que sorprenguin les seves dones en adulteri i si arribessin a assassinar-les, simplement haurien de marxar d’allí i si li provoquen altres lesions, quedarien lliures de càstigs. La submissió en la societat actual s'ha vist com una sortida, com un comportament que les dones han d'assumir amb la condició d'evitar la violència-força que els estereotips li han atorgat a l'home al llarg dels anys, i és que aquesta submissió està acompanyada d'un control, per la qual cosa les dones han de comunicar-li qualsevol cosa a l'home com la forma de vestir, la manera de parlar amb els altres, a canvi d'això la dona sent que està realitzant un comportament apropiat i que l'home l'única cosa que està fent és oferir-los una protecció, això provoca que les dones rebutgin qualsevol idea de violència de gènere i sigui més difícil identificar-la.
Segons les aportacions de l'autor, la violència de gènere no prové dels aspectes biològics de l'agressor i l'agredida, la violència de gènere és una eina que s'ha anat establint al llarg dels anys per part de la societat per a l'ús dels homes quan sigui necessari, un aspecte que és negatiu, ja que s'utilitza de per sotmetre a l'altre gènere. Aquesta violència de gènere es presenta de diverses maneres, però en la majoria de casos és fàcil d'identificar, ja que els maltractadors sempre mostren el mateix perfil, usant com a eina principal l'externalització del problema, amb afirmació com “ella treu el pitjor de mi”, “és la seva culpa, ho faig per protegir-la” sobretot acompanyats d'una actitud possessiva i una normalitat de la conducta per part de l'agressor.
La prevenció de la violència de gènere en adolescents, una experiència en l'àmbit educatiu:
En l'actualitat la violència de gènere no només es viu en les persones adultes, els joves inicien relacions en etapes prematures, i aquestes problemàtiques no són alienes a l'edat, en aquestes relacions també es poden veure agressions verbals, físiques i fins i tot agressió sexual i assassinat. L'autor afirma que cada vegada més, els tipus de violència no tenen per què donar-se en el matrimoni, són agressions petites que des del flirteig es van intensificant, aquest és el cas de datting violence que consisteix en qualsevol mena d'agressió a la parella de la persona.
La violència en l'adolescència continua sent objecte d'estudi, i és que segons els resultats publicats per Center For Disease control, 2006, el 9,2 dels estudiants adolescents afirmava haver sofert alguna vegada algun tipus de violència per part de la seva parella.
El problema d'aquesta violència de gènere és saber identificar-la, ja que avui en dia en la societat es dóna de manera corrent i costa catalogar alguna cosa com a violència, ja que no és una cosa nova, sinó que ve de molts anys, i és que sobretot en l'edat de l'adolescència la normalització d'aquesta és molt major perquè els joves tenen l'estereotip que aquest tipus d'agressions sol els ocorre a les dones que són majors i casades, a més de la concepció per part dels joves que creuen que les microagresions com la gelosia o l'excés de control és una manera de demostrar l'amor de les parelles. L'autor del text explica que les persones que són més probables de ser matades i víctimes, són en primer lloc les persones exposades a agressions quan eren petits, els que són més propensos a realitzar conductes agressives amb les seves parelles, també està el perfil de les persones que creuen que la violència esta justificada, i els que no es podien controlar perquè la parella provoca aquests actes.
Afirma que les dones que consumeixen alcohol i drogues tenen una baixa esperança respecte a les seves vides, una baixa autoestima, també les dones que han tingut relacions sexuals de risc des de primerenca edat i tenir múltiples parelles són factors que la fan una víctima fàcil, també entra en aquests exemples el fet de tenir una parella que hagi rebut violència o fins i tot amics, això torna a la persona vulnerable.
A partir dels anys 80 al Canadà i els Estats Units s'inicien programes per als joves de la secundària, per aconseguir transmetre unes eines que ajudin en la disminució de la violència de gènere, promovent una metodologia activa i de participació i ajudant a fer que els joves aprenguin a reconèixer les agressions i denunciar-les, i sobretot sensibilitzar als joves perquè desmuntin tots els estereotips respecte a les dones i la seva inferioritat, per últim, promoure la reflexió i habilitats per a resoldre aquests conflictes.
La violència de gènere, de qüestió privada a problema social
S’està produint un moviment de consciència respecte a la situació no democràtica que viu la dona respecte a l'home en l'actualitat, l'autor de l'article afirma que la violència de gènere és un problema de tipus social, ja que a partir de la recol·lecció d'afirmacions d'altres autors arriba a la conclusió que es considera problema social quan un grup de la societat denuncia fets i fa el possible per a canviar-los, fets i actes que se surten de les normes de convivència generals. A més critica la manera en què es donen a conèixer aquests problemes socials, ja que no hi ha una manera justa i igualitària de denunciar-los, i considera que només surten a llum si l'opinió publica així ho desitja. S'arriba a la conclusió que això és un problema social, ja que no només afecta un número determinat de persones sinó a un grup social, però per al reconeixement d'això com un problema social juguen un factor important els valors socials de les persones, a partir de les creences, estudis, afirmacions, etc., poden jutjar i donar-li a aquesta problemàtica una gran importància o simplement ignorar-la i/o considerar-la una cosa normal.
Aquest problema social presenta unes fases de desenvolupament per les quals passa de ser un problema que afecta un cert número de persones fins al punt que altres grups se sentin reconeguts. La primera fase s'encarrega del fet que un determinat grup de persones s'uneix amb l'objectiu de denunciar aquestes problemàtiques, intenten convèncer a altres grups socials del que està passant per intentar que aquests problemes privats es converteixin en públics.
La segona fase es caracteritza per la legitimació, aquesta es produeix quan grups oficials de l'estat reconeixen les peticions del grup social, això provoca un canvi en el pensament de les persones. Per últim es produeix una burocratització i és que quan els agents oficials intervenen de manera cooperativa en el problema decideixen exercir formes legals d'actuació per resoldre aquesta problemàtica.
Una vegada explicat el funcionament de la conversió de problemes privats i problemes socials, s'exposen els primers casos dels grups de pressió feministes, que van començar en contra de la violència a la dona i que ha anat avançat des de la violència sexual fins a la violència domèstica, grup que s'inicia sobre els anys 60 i que fins als anys 80, gràcies a diverses reunions del comitè de la dona, el consell europeu va assenyalar igualtat tant per als homes com per a les dones, afirmant que qualsevol mena d'acció violenta en l'àmbit domèstic, sexual, i laboral ha de poder ser denunciable, així, han aconseguit reconèixer les peticions del grup de dones en drets socials.
En el cas de la violència domèstica, sempre s'ha tingut la consideració que és una cosa privada i que el marit està en tot el seu dret de fer el que fos convenient amb la seva dona, per tant, ningú intervenia en la vida privada de les altres persones i és per això que el dia d'avui això és un problema ocult i que les persones no vulguin denunciar. A Espanya fins a 1975 el codi civil permetia i dotava d'autoritat al marit de corregir a la seva dona en l'àmbit domèstic, i a partir de les constants intervencions de grups de dones en comitès al voltant de tota Espanya es comencen a prendre mesures, com és en 1986 quan s'obren les primeres cases per a dones maltractades a Madrid, i fins a 1989 no s'aconsegueix un avanç significatiu, que és la consideració de delicte els maltractaments familiars però no reconeixia ni protegia a la dona.
A partir de 1995 és quan a poc a poc es comença a reconèixer de manera legal la protecció de la dona, i és que entra en vigor la denúncia per violència psicològica, una condemna més dura en funció dels danys causats a la dona, la violència sexual com un factor agreujant i el maltractament a la dona en la llar.
Prevenció de la violència de gènere en adolescents
Les noies i els nois adolescents (80% i 75%) consideren que encara que estimis a una persona la pots maltractar, aquestes creences és el que dóna inici al fet que els maltractaments que estan dins de la violència de gènere no siguin denunciats i passin desapercebudes, a més crea un vincle violent en les relacions que pot afectar en l'actualitat i al futur.
Aquesta problemàtica crea en les noies adolescents, a partir dels estereotips creats pels personatges de pel·lícules i romanços, que no sàpiguen fer una diferenciació, “estimar no és copejar”, a més que elles veuen de manera positiva aspectes de maltractament bàsic com és el fet del control per part de la parella, com el control dels diners, del temps, de les amistats, etc., per la qual cosa quan se'ls esmenta el tema de la violència de gènere i el maltractament se'ls ve a la ment agressions greus i no les més bàsiques però que al seu torn són nocives. A partir de l'estudi generat per l'autor, s’afirma que per a lluitar contra aquesta problemàtica fa falta tractar-la d'arrel, per la qual cosa es necessita ajuda de tots els professionals, especialment els que treballen aspectes d'infància i adolescència per abordar aquests temes i aquests punts evolutius, a més de crear una línia de sensibilització i prevenció i ensenyar l'estructura de les relacions saludables.
Una altra dada important que llança la recerca és que a partir dels rol-playing es va poder observar que els adolescents, a causa de l’etapa de llibertat que viuen, no es consideren dins del grup de persones que puguin sofrir cap mena de maltractament, en la dinàmica s'expressen de manera que les persones majors, casades i amb molts fills són les úniques que poden arribar alguna vegada a rebre aquest tipus d'agressions. També no solen donar importància a les relacions dels adolescents i els tipus de violència que aquí puguin ocórrer, ja que tenen les falses creences que aquest amor no és el mateix que un amor d'adults, que ells no estimen de debò, però la veritat és que ells estan en una etapa de noves experiències, i aquestes queden marcades per sempre en la ment dels adolescents, experiències que no seran compartides amb els pares, ja que en aquestes etapes els joves perden confiança amb els pares i la relació va canviant. El problema apareix quan hi ha una relació marcada pel maltractament, els membres de les parelles acudeixen a la saviesa i als consells del grup, però la inexperiència i desconeixement sobre els maltractaments provoquen que el grup donin consells inadequats per a resoldre aquests problemes i que les agressions no siguin un impediment per a continuar amb la relació.
Es destaca el coneixement per part de la societat a l'hora de tenir un pensament igualitari entre l'home i la dona, però la falta d'acció democràtica per part de tots, per la qual cosa com a alternativa mentre aquesta part canvia es basa en el coneixement per part de les dones per a parar al maltractador, conèixer els perfils de les persones que solen maltractar i detectar a temps un cas d'aquest tipus, i com a punt més important és deixar de costat el remordiment a l'hora de denunciar un maltractament, deixar aquesta pena que provoca aquest amor que alguna vegada va existir, no és el mateix pegar que estimar i sobretot transmetre tot el que es pugui a les generacions més joves.
Percepció social de la violència en la parella des dels estereotips de gènere
Les persones hem arrossegat una visió de divisió contemporània sobre els gèneres a causa de l'aparent diferència sexual del treball, això genera diversos rols que s'han anat masculinitzant al llarg dels anys, mentre que el rol de la dona sempre ha quedat establert en la reproductora i cuidadora de la llar i de la família. Aquest enfocament a la divisió sexual que es produeix facilita els conflictes entre les parelles heterosexuals.
L'autor planteja una recerca, ja que creu que la base de la divisió dels sexes es deu a la generació d'estereotips que manté la societat, per això recull una sèrie de verbs, sentiments, adjectius, etc., els reuneix en un qüestionari i a partir de preguntes implícites les persones han de contestar quines paraules s'adeqüen més en funció del sexe. Els resultats obtinguts en primer lloc és que el grup de paraules negatives com assetjar, perseguir, maltractar, etc., en una escala de l'1 al 7 les persones puntuen un 4,6 i les associen al gènere masculí, mentre que adjectius com atendre i afectuós, gairebé la majoria de la població les associa al sexe femení.
Una altra dada important a ressaltar és que en una escala de l'1 al 7 amb un 4, les persones creuen que els homes apliquen violència física i psicològica a la dona, mentre que la violència d'una dona a un home està en un 2,5 la física i en un 3,9 la violència psicològica. Com a resultat es pot observar que tant homes com dones senten que reben el mateix grau d'agressió psicològic per la seva parella. També la diferència important que se li dóna a la presència de la violència de gènere en altres països, com en Puerto Rico té un pes (de l'1 al 7) de 6, mentre que en països com Espanya i Mèxic és de 5.
Afegeixen que aquestes violències són causades per la situació econòmica, familiar, laboral, marginació social, frustració, etc. Quan a les persones en el qüestionari se'ls demana que justifiquin qualsevol mena d'agressió ho fan amb una resposta externa, indicant com a motiu de l'agressió qualsevol altra causa que no hagi estat pròpia, “ella va començar”, “treu el pitjor de mi”, etc.
Com a conclusió l'autor afirma que el motiu de les violències de gènere és el fet estereotips antics que divideixen al sexe en dona cuidadora i home treballador, per la qual cosa genera la creació d'una societat patriarcal que està establerta en la percepció social de les persones que ho veuen com una cosa normal. A més destaca la dificultat per a prevenir aquest tipus de violències, ja que assegura que fa falta un camí de més recerca i més “empoderament” a la dona perquè en casos de violència se senti reconeguda com maltractada i sigui capaç d'actuar.
Bibliografia
Bosch E., Victoria A, La violencia de género: de cuestión privada a problema social, Intervención psicosocial, 2000, Vol 9, Nº 1, pp 7-19
Cantera L M, Blanch J M, Percepcion social de la violencia de pareja desde los estereotipos de género, intervención psicosocial, 2010, vol 19 Nº 2, pp 121-127.
Expósito F, Violencia de género, mente y cerebro, 2011, Nº 48.
Hernando Gómez, A.: "La prevención de la violencia de género en adolescentes: una experiencia en el ámbito educativo". Apuntes de Psicología. Vol. 25, número 3, págs. 325-340.
José M, Adolescencia, sexismo y violencia de género, Papeles del psicólogo, 2003, Nº 84, pp 35-44.
Meras Lliebre A, Prevención de la violencia de genero en adolescente, estudios de juventud, 2003, Nº62.
Segons estudis aplicats, la violència de gènere és una repetició de la conducta que observen les persones en l'etapa de la infància i l'adolescència (Strauss i Yodanis 1996) afirmen que els joves que sofreixen constants càstigs tendeixen a repetir-los amb les seves parelles, ja que aquesta violència procedeix de famílies que són agressives, és a dir, que es transmet de generació en generació. Per evitar que es produeixin situacions d'aquest estil, l'autor aporta una sèrie d'idees per detenir aquest tipus de violències. En primer lloc, fa referència a establir vincles socials alternatius a la violència, en segon lloc el rebuig a qualsevol classe de violència especialment tractar aquest tema des de la infància, el tercer lloc és aconseguir un compromís global perquè aquesta violència no es torni a produir i per últim aconseguir i elaborar una sèrie d’eines perquè les persones puguin afrontar l'estrès que produeixen les situacions i que no es produeixi cap mena de violència.
En l'actualitat una de les causes més importants de l'existència de la violència de gènere és la legitimació de la inferioritat de la dona a l'hora de fer qualsevol tasca, i és que el sexisme és el culpable de mantenir aquestes diferències entre el sexe. Per superar aquest problema fa falta establir una relació d'igualtat, ja que està demostrat que el treball intergrupal entre sexes millora la relació entre ells. Un dels problemes de la societat actual és l'associació dels estereotips amb els sexes, en el cas dels homes els estereotips es troben associats per força, a la capacitat de desenvolupar qualsevol treball, la virilitat, masculinitat, etc., i és que a partir d'aquests estereotips és quan es generen els problemes, ja que a partir d'ells ocorre una divisió dels treballs que els nens van assimilant i es van sentint identificats amb diferents valors, sentiments, qualitats, gustos, etc.
A partir dels resultats obtinguts s'han pogut treure les següents conclusions:
En primer lloc les adolescents ja no se senten inferiors en els estudis com tradicionalment ocorria, i és que en l'actualitat les adolescents se sent iguals o superiors a l'hora d'estudiar, fer qualsevol classe de curs, etc., però un problema de l'actualitat relacionat amb aquest concepte és el sostre de vidre amb el qual es troben les dones, ja que reben la mateixa formació i fins i tot poden arribar a estar millor formades, però a l'hora d'accedir al mercat laboral tenen menys oportunitats. D'altra banda un altre concepte que ha canviat en l'actualitat és el temps que dediquen en les activitats, els homes dediquen més temps a estar a l'ordinador o en espais que no requereixin cap mena de comunicació verbal, mentre que les dones prefereixen fer més activitats de tipus prosocial, ja que elles valoren més aquestes activitats de manera moral. Un altre concepte és l'autoestima i la imatge corporal, i és que els adolescents es marquen una puntuació més alta a l'hora de l'autoestima i la imatge corporal, ressaltant la imatge i l'habilitat atlètica, mentre que les dones tradicionalment sempre s'han puntuat molt baix, i aquest declivi es produeix en l'adolescència, en l'etapa de la pubertat quan es produeixen els canvis físics, i per últim es tracta el concepte de l'autoestima i vulnerabilitat social, i és que els homes presenten una autoestima més alta i una vulnerabilitat més baixa a diferència de les dones que estan més pendents del feedback que produeixen elles en contextos socials, això es deu a l'assignació d'estereotips de la societat, on les dones són més dependents i els homes més independents.
També es van abastar altres conceptes més puntuals com les diferències a l'hora de construir l'autoestima, basades en com els homes se senten més identificats amb aspectes com l'atletisme, els esports, mentre que les dones en aspectes més sensibles i emocionals, també la manera d'afrontar els problemes, que mentre un sexe els confronta, l’altre està destinat a deprimir-se i buscar ajuda.
Violència de gènere
La paraula violència de gènere forma un binomi inseparable, i és que el gènere en l'actualitat presenta un estat de desigualtat entre sexes en qualsevol estructura. Són inseparables, ja que la violència és una forma d'establir aquesta separació i degradació que es produeix entre els dos gèneres. Per definir la violència de gènere, en primer lloc fa falta definir les psicopatologies que presenten els maltractadors, que es divideix en una conducta agressiva i irracional, ira, i una infància marcada per conductes agressives, generalment solen buscar una causa externa al fet del perquè van realitzar una acció.
Per explicar el tema de la violència de gènere fa falta remuntar-se a la història de l'agressor, ja que és una vida marcada d'agressions, i problemes familiars. Altres teòrics afirmen que el resultat d'aquestes agressions es deu a la legitimació històrica de l'home per sobre de la dona, i és que per aportacions com aquestes és que els homes són els destinats ser els agressors i les dones les agredides. S'han de tenir en compte factors biològics, ja que ni els homes neixen agressors ni les dones víctimes i és que els estereotips que prevalen actualment en l'estructura social produeix que hi hagin uns patrons de desigualtat social. Aquest problema de la violència de gènere es deu al context històric de la presència d'un patriarcat, és a dir, la dominació del més fort cap al més feble. El codi penal espanyol donava suport a això perquè en ell fa referència al fet que els homes que sorprenguin les seves dones en adulteri i si arribessin a assassinar-les, simplement haurien de marxar d’allí i si li provoquen altres lesions, quedarien lliures de càstigs. La submissió en la societat actual s'ha vist com una sortida, com un comportament que les dones han d'assumir amb la condició d'evitar la violència-força que els estereotips li han atorgat a l'home al llarg dels anys, i és que aquesta submissió està acompanyada d'un control, per la qual cosa les dones han de comunicar-li qualsevol cosa a l'home com la forma de vestir, la manera de parlar amb els altres, a canvi d'això la dona sent que està realitzant un comportament apropiat i que l'home l'única cosa que està fent és oferir-los una protecció, això provoca que les dones rebutgin qualsevol idea de violència de gènere i sigui més difícil identificar-la.
Segons les aportacions de l'autor, la violència de gènere no prové dels aspectes biològics de l'agressor i l'agredida, la violència de gènere és una eina que s'ha anat establint al llarg dels anys per part de la societat per a l'ús dels homes quan sigui necessari, un aspecte que és negatiu, ja que s'utilitza de per sotmetre a l'altre gènere. Aquesta violència de gènere es presenta de diverses maneres, però en la majoria de casos és fàcil d'identificar, ja que els maltractadors sempre mostren el mateix perfil, usant com a eina principal l'externalització del problema, amb afirmació com “ella treu el pitjor de mi”, “és la seva culpa, ho faig per protegir-la” sobretot acompanyats d'una actitud possessiva i una normalitat de la conducta per part de l'agressor.
La prevenció de la violència de gènere en adolescents, una experiència en l'àmbit educatiu:
En l'actualitat la violència de gènere no només es viu en les persones adultes, els joves inicien relacions en etapes prematures, i aquestes problemàtiques no són alienes a l'edat, en aquestes relacions també es poden veure agressions verbals, físiques i fins i tot agressió sexual i assassinat. L'autor afirma que cada vegada més, els tipus de violència no tenen per què donar-se en el matrimoni, són agressions petites que des del flirteig es van intensificant, aquest és el cas de datting violence que consisteix en qualsevol mena d'agressió a la parella de la persona.
La violència en l'adolescència continua sent objecte d'estudi, i és que segons els resultats publicats per Center For Disease control, 2006, el 9,2 dels estudiants adolescents afirmava haver sofert alguna vegada algun tipus de violència per part de la seva parella.
El problema d'aquesta violència de gènere és saber identificar-la, ja que avui en dia en la societat es dóna de manera corrent i costa catalogar alguna cosa com a violència, ja que no és una cosa nova, sinó que ve de molts anys, i és que sobretot en l'edat de l'adolescència la normalització d'aquesta és molt major perquè els joves tenen l'estereotip que aquest tipus d'agressions sol els ocorre a les dones que són majors i casades, a més de la concepció per part dels joves que creuen que les microagresions com la gelosia o l'excés de control és una manera de demostrar l'amor de les parelles. L'autor del text explica que les persones que són més probables de ser matades i víctimes, són en primer lloc les persones exposades a agressions quan eren petits, els que són més propensos a realitzar conductes agressives amb les seves parelles, també està el perfil de les persones que creuen que la violència esta justificada, i els que no es podien controlar perquè la parella provoca aquests actes.
Afirma que les dones que consumeixen alcohol i drogues tenen una baixa esperança respecte a les seves vides, una baixa autoestima, també les dones que han tingut relacions sexuals de risc des de primerenca edat i tenir múltiples parelles són factors que la fan una víctima fàcil, també entra en aquests exemples el fet de tenir una parella que hagi rebut violència o fins i tot amics, això torna a la persona vulnerable.
A partir dels anys 80 al Canadà i els Estats Units s'inicien programes per als joves de la secundària, per aconseguir transmetre unes eines que ajudin en la disminució de la violència de gènere, promovent una metodologia activa i de participació i ajudant a fer que els joves aprenguin a reconèixer les agressions i denunciar-les, i sobretot sensibilitzar als joves perquè desmuntin tots els estereotips respecte a les dones i la seva inferioritat, per últim, promoure la reflexió i habilitats per a resoldre aquests conflictes.
La violència de gènere, de qüestió privada a problema social
S’està produint un moviment de consciència respecte a la situació no democràtica que viu la dona respecte a l'home en l'actualitat, l'autor de l'article afirma que la violència de gènere és un problema de tipus social, ja que a partir de la recol·lecció d'afirmacions d'altres autors arriba a la conclusió que es considera problema social quan un grup de la societat denuncia fets i fa el possible per a canviar-los, fets i actes que se surten de les normes de convivència generals. A més critica la manera en què es donen a conèixer aquests problemes socials, ja que no hi ha una manera justa i igualitària de denunciar-los, i considera que només surten a llum si l'opinió publica així ho desitja. S'arriba a la conclusió que això és un problema social, ja que no només afecta un número determinat de persones sinó a un grup social, però per al reconeixement d'això com un problema social juguen un factor important els valors socials de les persones, a partir de les creences, estudis, afirmacions, etc., poden jutjar i donar-li a aquesta problemàtica una gran importància o simplement ignorar-la i/o considerar-la una cosa normal.
Aquest problema social presenta unes fases de desenvolupament per les quals passa de ser un problema que afecta un cert número de persones fins al punt que altres grups se sentin reconeguts. La primera fase s'encarrega del fet que un determinat grup de persones s'uneix amb l'objectiu de denunciar aquestes problemàtiques, intenten convèncer a altres grups socials del que està passant per intentar que aquests problemes privats es converteixin en públics.
La segona fase es caracteritza per la legitimació, aquesta es produeix quan grups oficials de l'estat reconeixen les peticions del grup social, això provoca un canvi en el pensament de les persones. Per últim es produeix una burocratització i és que quan els agents oficials intervenen de manera cooperativa en el problema decideixen exercir formes legals d'actuació per resoldre aquesta problemàtica.
Una vegada explicat el funcionament de la conversió de problemes privats i problemes socials, s'exposen els primers casos dels grups de pressió feministes, que van començar en contra de la violència a la dona i que ha anat avançat des de la violència sexual fins a la violència domèstica, grup que s'inicia sobre els anys 60 i que fins als anys 80, gràcies a diverses reunions del comitè de la dona, el consell europeu va assenyalar igualtat tant per als homes com per a les dones, afirmant que qualsevol mena d'acció violenta en l'àmbit domèstic, sexual, i laboral ha de poder ser denunciable, així, han aconseguit reconèixer les peticions del grup de dones en drets socials.
En el cas de la violència domèstica, sempre s'ha tingut la consideració que és una cosa privada i que el marit està en tot el seu dret de fer el que fos convenient amb la seva dona, per tant, ningú intervenia en la vida privada de les altres persones i és per això que el dia d'avui això és un problema ocult i que les persones no vulguin denunciar. A Espanya fins a 1975 el codi civil permetia i dotava d'autoritat al marit de corregir a la seva dona en l'àmbit domèstic, i a partir de les constants intervencions de grups de dones en comitès al voltant de tota Espanya es comencen a prendre mesures, com és en 1986 quan s'obren les primeres cases per a dones maltractades a Madrid, i fins a 1989 no s'aconsegueix un avanç significatiu, que és la consideració de delicte els maltractaments familiars però no reconeixia ni protegia a la dona.
A partir de 1995 és quan a poc a poc es comença a reconèixer de manera legal la protecció de la dona, i és que entra en vigor la denúncia per violència psicològica, una condemna més dura en funció dels danys causats a la dona, la violència sexual com un factor agreujant i el maltractament a la dona en la llar.
Prevenció de la violència de gènere en adolescents
Les noies i els nois adolescents (80% i 75%) consideren que encara que estimis a una persona la pots maltractar, aquestes creences és el que dóna inici al fet que els maltractaments que estan dins de la violència de gènere no siguin denunciats i passin desapercebudes, a més crea un vincle violent en les relacions que pot afectar en l'actualitat i al futur.
Aquesta problemàtica crea en les noies adolescents, a partir dels estereotips creats pels personatges de pel·lícules i romanços, que no sàpiguen fer una diferenciació, “estimar no és copejar”, a més que elles veuen de manera positiva aspectes de maltractament bàsic com és el fet del control per part de la parella, com el control dels diners, del temps, de les amistats, etc., per la qual cosa quan se'ls esmenta el tema de la violència de gènere i el maltractament se'ls ve a la ment agressions greus i no les més bàsiques però que al seu torn són nocives. A partir de l'estudi generat per l'autor, s’afirma que per a lluitar contra aquesta problemàtica fa falta tractar-la d'arrel, per la qual cosa es necessita ajuda de tots els professionals, especialment els que treballen aspectes d'infància i adolescència per abordar aquests temes i aquests punts evolutius, a més de crear una línia de sensibilització i prevenció i ensenyar l'estructura de les relacions saludables.
Una altra dada important que llança la recerca és que a partir dels rol-playing es va poder observar que els adolescents, a causa de l’etapa de llibertat que viuen, no es consideren dins del grup de persones que puguin sofrir cap mena de maltractament, en la dinàmica s'expressen de manera que les persones majors, casades i amb molts fills són les úniques que poden arribar alguna vegada a rebre aquest tipus d'agressions. També no solen donar importància a les relacions dels adolescents i els tipus de violència que aquí puguin ocórrer, ja que tenen les falses creences que aquest amor no és el mateix que un amor d'adults, que ells no estimen de debò, però la veritat és que ells estan en una etapa de noves experiències, i aquestes queden marcades per sempre en la ment dels adolescents, experiències que no seran compartides amb els pares, ja que en aquestes etapes els joves perden confiança amb els pares i la relació va canviant. El problema apareix quan hi ha una relació marcada pel maltractament, els membres de les parelles acudeixen a la saviesa i als consells del grup, però la inexperiència i desconeixement sobre els maltractaments provoquen que el grup donin consells inadequats per a resoldre aquests problemes i que les agressions no siguin un impediment per a continuar amb la relació.
Es destaca el coneixement per part de la societat a l'hora de tenir un pensament igualitari entre l'home i la dona, però la falta d'acció democràtica per part de tots, per la qual cosa com a alternativa mentre aquesta part canvia es basa en el coneixement per part de les dones per a parar al maltractador, conèixer els perfils de les persones que solen maltractar i detectar a temps un cas d'aquest tipus, i com a punt més important és deixar de costat el remordiment a l'hora de denunciar un maltractament, deixar aquesta pena que provoca aquest amor que alguna vegada va existir, no és el mateix pegar que estimar i sobretot transmetre tot el que es pugui a les generacions més joves.
Percepció social de la violència en la parella des dels estereotips de gènere
Les persones hem arrossegat una visió de divisió contemporània sobre els gèneres a causa de l'aparent diferència sexual del treball, això genera diversos rols que s'han anat masculinitzant al llarg dels anys, mentre que el rol de la dona sempre ha quedat establert en la reproductora i cuidadora de la llar i de la família. Aquest enfocament a la divisió sexual que es produeix facilita els conflictes entre les parelles heterosexuals.
L'autor planteja una recerca, ja que creu que la base de la divisió dels sexes es deu a la generació d'estereotips que manté la societat, per això recull una sèrie de verbs, sentiments, adjectius, etc., els reuneix en un qüestionari i a partir de preguntes implícites les persones han de contestar quines paraules s'adeqüen més en funció del sexe. Els resultats obtinguts en primer lloc és que el grup de paraules negatives com assetjar, perseguir, maltractar, etc., en una escala de l'1 al 7 les persones puntuen un 4,6 i les associen al gènere masculí, mentre que adjectius com atendre i afectuós, gairebé la majoria de la població les associa al sexe femení.
Una altra dada important a ressaltar és que en una escala de l'1 al 7 amb un 4, les persones creuen que els homes apliquen violència física i psicològica a la dona, mentre que la violència d'una dona a un home està en un 2,5 la física i en un 3,9 la violència psicològica. Com a resultat es pot observar que tant homes com dones senten que reben el mateix grau d'agressió psicològic per la seva parella. També la diferència important que se li dóna a la presència de la violència de gènere en altres països, com en Puerto Rico té un pes (de l'1 al 7) de 6, mentre que en països com Espanya i Mèxic és de 5.
Afegeixen que aquestes violències són causades per la situació econòmica, familiar, laboral, marginació social, frustració, etc. Quan a les persones en el qüestionari se'ls demana que justifiquin qualsevol mena d'agressió ho fan amb una resposta externa, indicant com a motiu de l'agressió qualsevol altra causa que no hagi estat pròpia, “ella va començar”, “treu el pitjor de mi”, etc.
Com a conclusió l'autor afirma que el motiu de les violències de gènere és el fet estereotips antics que divideixen al sexe en dona cuidadora i home treballador, per la qual cosa genera la creació d'una societat patriarcal que està establerta en la percepció social de les persones que ho veuen com una cosa normal. A més destaca la dificultat per a prevenir aquest tipus de violències, ja que assegura que fa falta un camí de més recerca i més “empoderament” a la dona perquè en casos de violència se senti reconeguda com maltractada i sigui capaç d'actuar.
Bibliografia
Bosch E., Victoria A, La violencia de género: de cuestión privada a problema social, Intervención psicosocial, 2000, Vol 9, Nº 1, pp 7-19
Cantera L M, Blanch J M, Percepcion social de la violencia de pareja desde los estereotipos de género, intervención psicosocial, 2010, vol 19 Nº 2, pp 121-127.
Expósito F, Violencia de género, mente y cerebro, 2011, Nº 48.
Hernando Gómez, A.: "La prevención de la violencia de género en adolescentes: una experiencia en el ámbito educativo". Apuntes de Psicología. Vol. 25, número 3, págs. 325-340.
José M, Adolescencia, sexismo y violencia de género, Papeles del psicólogo, 2003, Nº 84, pp 35-44.
Meras Lliebre A, Prevención de la violencia de genero en adolescente, estudios de juventud, 2003, Nº62.
Comentarios
Publicar un comentario